La carrera professional de Josep Mateu s’ha desenvolupat al sector empresarial, a l’àmbit dels serveis. Des del 1995 ha estat director general del RACC i del seu grup d’empreses, i des del 2015 ocupa la presidència de l’entitat. El seu lema és “hi som per ajudar” i el seu lideratge, basat en l’excel·lència en el servei i la innovació, l’ha portat a impulsar una profunda transformació del Club per convertir-lo en un Club de Serveis a la Mobilitat.

-Què representa per a vostè ser directiu d’una institució com el RACC?

Representa un gran orgull, perquè el RACC és una institució centenària amb vocació de servei, que ajuda els seus socis en el dia a dia, però que també vol contribuir a millorar la societat, concretament en l’àmbit de la mobilitat i de l’esport del motor.

Per a mi, ser president del Club és observar, escoltar, ajudar i servir. A llarg de la meva vida sempre he donat una gran importància a valors com ara l’actitud, el treball en equip, l’ètica, l’autoformació constant, la creativitat i la curiositat.

-Podríem dir que té una manera de dirigir molt orientada a les persones. D’on creu que prové aquest enfocament?

Sempre m’he dedicat professionalment al món dels serveis. És un àmbit en el qual el principal objectiu és facilitar i millorar la qualitat de vida de les persones. En el meu cas, la meva professió i la meva vocació coincideixen i em sento molt bé dedicant els meus esforços a liderar una entitat en què les persones estan al centre de totes les nostres decisions.

-I, en aquesta trajectòria, qui ha estat el seu referent?

El primer referent va ser el meu pare. Era un empresari incansable completament dedicat a l’empresa. En aquest sentit, per a mi va ser un referent pel seu caràcter i esforç davant la feina, la seva actitud i per la seva capacitat per crear un gran equip de col·laboradors, etc.

A nivell internacional, he estat seguidor de moltes de les idees de Jack Welch, antic CEO de General Electric, he llegit molts dels seus llibres, que m’han inspirat, i també de Sheryl Sandberg, exdirectora d’operacions de Meta/Facebook. De fet, m’agraden les biografies dels directius i empresaris i he anat aprenent coses de cadascun d’ells.

-Tornant al RACC, de tot el que ha fet en aquests anys, què li genera més satisfacció personal?

Personalment, la satisfacció més gran me la donen les persones. Cada vegada que un soci ens fa arribar el seu agraïment perquè l’hem ajudat, per exemple, quan s’ha posat malalt lluny de casa (de vegades a l’altra punta del món) i hem anat a ajudar-lo i l’hem portat a casa, em sento molt feliç.

En altres ocasions, l’ajuda és més quotidiana i senzilla, com arreglar una aigüera de casa o canviar una roda del cotxe o de la bicicleta, però sabem que en aquell moment hem estat útils, hem arribat quan ens necessitaven.

L’altra gran satisfacció ens la dona contribuir a salvar vides. Per exemple, quan el Ministeri va decidir desviar el trànsit dels camions que circulaven per l’N-340 i els va fer circular per l’autopista AP-7. La solució del desviament l’havia posat sobre la taula el RACC i havíem impulsat campanyes, ens havíem reunit amb tots els implicats (ministeris, Generalitat, ajuntaments, etc.). Amb apuesta mesura s’han salvar moltes vides. La implicació del RACC va ser decisiva i n’estic orgullós.

Les morts en carretera són vides de persones de totes les edats, que de sobte ens deixen, i no vull dir amb això que l’impacte de la qualitat de l’aire sobre la salut de les persones no tingui importància. Sabem que la contaminació escurça els anys de vida, però no hem d’oblidar que s’ha de continuar treballant per reduir el nombre de víctimes en accidents de trànsit, a les carreteres i als carrers de les nostres ciutats: vianants, motoristes, conductors, ciclistes, etc. Volem una mobilitat segura, neta i saludable.

-Presideix el RACC des del 2015, i ha estat director general de l’entitat des del 1995. Com ha evolucionat el RACC en aquests gairebé 30 anys? Quines diria que són les fites més importants?

El RACC en aquests 30 anys ha viscut un període extraordinari, ha passat de 85.000 socis als 804.000 que té actualment. Però, a més de créixer en socis, també ho ha fet en varietat de serveis i assistències (personals, en viatge, a la llar…).

Ha estat una etapa molt intensa, especialment aquests darrers 6 anys, en què la mobilitat ha iniciat una profunda revolució. Els ciutadans han començat a canviar els seus hàbits a l’hora de desplaçar-se i el Club ha evolucionat per seguir al seu costat; hem donat respostes a les seves noves necessitats, com hem fet sempre. Tot això ens ha portat a impulsar una gran transformació, en la qual encara estem treballant, per convertir-nos en un Club de Serveis a la Mobilitat, passant d’un club d’automobilistes a un Mobility Club.

-¿En què ha consistit aquesta transformació? Què significa ser un Club de Serveis a la Mobilitat?

Per començar, hem fet una important inversió per digitalitzar l’organització, un fet clau per poder convertir-nos en un Club de Serveis a la Mobilitat.

Durant aquests anys hem ampliat els nostres serveis. Avui ser del RACC també és molt útil per a qui no circula en cotxe. Tenim modalitats per als usuaris de patinet i de bicicleta, que inclouen les assegurances i la reparació dels seus vehicles.

Hem creat la comunitat RACC HolaBici —amb més de 25.000 usuaris—, per promocionar l’ús de la bicicleta a les ciutats. També hem posat a disposició dels ciclistes els Punts Bici RACC per a autoreparacions, la Bicipèdia RACC, una enciclopèdia virtual de bicicletes elèctriques, i recentment hem llançat un servei de bicicletes i patinets per subscripció.

Amb la plataforma City Trips hem reunit tota l’oferta de transport compartit i públic a més de 30 ciutats en una aplicació mòbil. També hem llançat RACC Hop, una plataforma de carpooling (de desplaçaments compartits) que dona servei a importants àrees industrials de Barcelona.

Haver-nos anticipat als grans canvis socials ens està ajudant a ser més útils als nostres socis i a la societat en general, perquè estem convençuts que la mobilitat pot i ha de ser una palanca de progrés i innovació.

-Els serveis a l’automobilista estan deixant de ser importants per al RACC?

No, en absolut. Continuem treballant i millorant la qualitat de la nostra activitat tradicional, l’assistència personal, les assegurances, la formació de conductors i els viatges.

Hem entrat en el sector de les reformes de la llar a través de Nexdom, i hem desenvolupat un assistent personal, Nestor, aprofitant els avantatges que ens ofereix la telefonia mòbil. Innovem en els serveis per a la nova mobilitat, però també en altres àmbits d’actuació.

-Un dels objectius que vostè es va fixar quan va ser reelegit en el càrrec va ser reforçar el compromís amb la gent gran. Com ho estan fent?

Personalment he volgut impulsar accions per als sèniors, perquè cada vegada tindran un paper més important a la nostra societat. A Catalunya, les persones de més de 65 anys representen 1 de cada 5 habitants (el 19,2%).

Per això vaig impulsar la creació d’un Sènior Lab per a aquest segment de població, amb productes i serveis específics per a ells. Així va néixer BE65. I estem segurs que aquest model de comunitat anirà prenent impuls, perquè aquest és un col·lectiu que no deixarà de créixer i que té ganes de gaudir del seu temps i de cuidar-se.

Però les necessitats de la gent gran varien amb els anys i a partir de certa edat, si la salut limita l’activitat i la independència personal, són necessaris altres serveis. Per a les persones d’edat més avançada o amb limitacions físiques hem creat RACC et’Cuida, per ajudar-los en el seu dia a dia.

-El RACC és referent en mobilitat al nostre país. Quina és la seva visió? Com creu que serà la mobilitat de futur?

La mobilitat serà cada vegada més neta, més autònoma i compartida i els vehicles privats, que seran majoritàriament elèctrics, al centre de les ciutats aniran deixant espai a noves formes de mobilitat urbana, amb més pes del transport públic i de noves solucions individuals, incloses les bicicletes i els patinets.

Si mirem ciutats com Berlín o París, veiem que el vehicle privat ja està desapareixent del centre, però aquesta reducció s’ha de fer de manera progressiva, amb acompanyament i infraestructures de transport públic que garanteixin els desplaçaments, una cosa que al nostre país no sempre passa.

Aquí ens queda molt per fer, començant per les infraestructures, que són insuficients per manca d’inversions, el parc automobilístic massa antic i la manca de mirada global i metropolitana en la gestió de la mobilitat, entre d’altres.

-Quins creu que són els reptes per a la mobilitat dels propers anys?

Avui vivim un procés de transició i és important fer les coses bé, vetllar per la convivència entre tots els tipus de mobilitat i garantir un entorn amable que permeti la mobilitat activa, sense sacrificar el progrés econòmic i social.

En aquest marc, el principal repte és aconseguir una mobilitat que, a més de segura i neta, sigui àgil, accessible per a les famílies i compatible amb el progrés econòmic. En definitiva, una mobilitat centrada a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

-Parlant sobre la mobilitat dels sèniors, quina visió té vostè al respecte?

La mobilitat ha de ser segura per a les persones de totes les edats. En general els més grans es desplacen a peu, en transport públic i en cotxe, i hem de garantir que se sentin protegits, alhora que integrem amb seguretat altres modalitats com la bicicleta i el patinet.

Necessitem millorar la convivència de vianants, ciclistes, conductors, etc., perquè amb freqüència coexisteixen, però no conviuen, i en els entorns urbans molts ciutadans se senten insegurs quan es desplacen, especialment els més grans.

-Fins a quina edat és recomanable conduir? Hi hauria d’haver un límit d’edat?

Per a molts conduir és un símbol de llibertat. Les capacitats per conduir un vehicle no estan associades a una edat concreta, depèn en cada cas de les condicions físiques i cognitives de la persona.

Deixar de conduir és una decisió que s’ha de prendre de forma autònoma, personal i responsable, quan les condicions no siguin les òptimes, es tingui l’edat que es tingui. De fet, el segment de més de 65 anys no està entre els que més accidents pateixen com a conductors, i són els que millor saben autoregular les seves limitacions al volant, per l’experiència acumulada i l’aversió al risc.

A més, la tecnologia dels vehicles està contribuint a una major seguretat de tots, amb avenços com els sistemes de frenat automàtic, de trucada en cas d’emergència o avaria a la carretera. I en el futur encara tindrem millors alternatives: els vehicles autònoms

-La història del RACC està estretament vinculada a l’esport del motor. Com definiria aquesta vinculació?

La vinculació del RACC és autèntica, ens mou la passió per l’esport del motor. El RACC va néixer el 1906 com un club esportiu i aquest esperit, de competitivitat i esforç, l’hem mantingut en tot el que fem.

Vam ser pioners en l’organització de proves esportives i hem treballat intensament per portar les competicions mundials de F1, Moto GP i el mundial de Rallys, de les quals som organitzadors i amb les quals contribuïm a l’economia i a la projecció internacional del territori.

A més, hem creat una veritable escola de pilots, amb la qual impulsem l’esport base. El 2022, 44 pilots RACC han competit en motociclisme i automobilisme. Al llarg de la nostra història, aquesta tasca ens ha donat grans campions com Carlos Sainz, Pedro Martínez de la Rosa, Marc Gené, Laia Sanz, Marc Márquez, Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa, Àlex Márquez, Aleix Espargaró i Pol Espargaró, entre molts altres noms destacats dels diferents campionats del món de F1, Motociclisme i Rallys.

-Com s’imagina el RACC del futur?

M’imagino un Club al costat de les persones, anticipant-se a les seves necessitats, al costat dels més grans, dels joves, de les famílies…

Compromès amb la societat, per construir una mobilitat millor per a tothom i impulsant l’esport del motor al nostre país.

Un RACC gran, modern tecnològicament, proper a nivell humà i amb visió global i de futur, i que continuï sent sinònim de confiança, excel·lència i fiabilitat per a tothom.

-I, per acabar, com es veu vostè a 10 anys vista, per exemple?

Sempre he cregut que seria bo que en arribar al final de la nostra vida poguéssim mirar enrere i veure amb satisfacció el llegat personal i professional que hem deixat a la família i les persones que ens envolten, però també a la societat. En aquest mateix sentit, crec en el compromís social i en desenvolupar al llarg de la vida una tasca que al final sigui útil a la societat i a les properes generacions.

Fotografies de Mireia Comas