Contingut exclusiu per a membres

L’escriptora Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). El 2022 va guanyar el premi Ramon Llull amb la seva darrera novel·la Benvolguda, que té com protagonista una dona de més de cinquanta anys que anticipa que el seu marit, deu anys més jove, s’enamorarà d’una altra dona. Gran observadora de la realitat i la quotidianitat que ens envolta, l’Empar també col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

-Què va suposar per tu guanyar el premi Ramón Llull?

Guanyar un premi sempre és una ajuda de cara a les vendes. Molta gent diu “em compraré aquest llibre que ha guanyat aquest premi”  i molta altra gent diu al revés: “aquest no me’l compraré perquè ha guanyat aquest premi”. Però és una plataforma: quan et donen el premi, has d’explicar la teva novel·la i no l’ha llegit ningú encara, només el jurat. Vaig pensar que quan expliqués que és una dona que arriba a la menopausa, es farien l’harakiri. En realitat la novel·la no tracta d’això, però n’és una part important. S’han fet programes i s’ha escrit molt sobre la menopausa, però no s’ha fet literatura. És lògic, no? no s’ha volgut novel·lar aquest moment. Tampoc les autores que ens precedeixen. Ja s’entén que les germanes Brontë no decidissin que aquesta qüestió fos literària, però ho és. Ho és com tot a la vida.