Aquest curs ofereix una amena panoràmica de la teoria de l’art elaborada des del pensament, la literatura, l’art, etc…, en l’arc cronològic de la modernitat plena (entre 1850-1950, aproximadament), a propòsit d’una pregunta i a partir d’obres de petit format en traduccions assequibles avui.
Sens dubte, el descobriment (o redescobriment) de la pintura no figurativa o abstracta ha estat una de les grans novetats i aportacions del segle XX a la història de l’art occidental. Però, malgrat la riquesa de possibilitats que ha obert per als artistes, l’abstracció ha anat sempre acompanyada de la polèmica, en especial per part del públic consumidor, qui sap si per raons tan inveterades com el seu desafiament a l’afirmació bíblica de l’home com a imatge de Déu. Aquest cicle examina alguns artistes i arguments a través dels quals aquesta abstracció ha anat obrint-se pas entre mitjans del segle XIX i començaments del XX.
Horario: dilluns, de 18.30 h a 20.00 h.
Fechas: 18 i 25 de octubre, 8, 15 i 22 de novembre.
Idioma del curs: català
Curs impartit per: Eduard Cairol Carabí
Temari del curs
- 18 d’octubre: H. de BALZAC, L’obra mestra desconeguda (1855).
- 25 d’octubre: O. WILDE, La decadència de la mentida (1898).
- 8 de novembre: R. M. RILKE, Cartes sobre Cézanne (1907).
- 15 de novembre: W. KANDINSKY, De l’espiritual en l’art (1913).
- 22 de novembre: J. ORTEGA Y GASSET, La deshumanización del arte (1925).