Loading...

Compartir a:

Menjar menys per viure més: mite o realitat?

*Contingut exclusiu per a membres

La recerca de la longevitat i d’una vida saludable ha portat la humanitat a explorar diverses dietes i hàbits. Entre ells, ha tingut una rellevància especial la idea que reduir la ingesta calòrica podria ser la clau per endarrerir l’envelliment i perllongar la vida. Però, què hi ha de cert en aquesta afirmació?

Els fonaments científics

La restricció calòrica, és a dir, consumir menys calories de les que normalment es necessitarien per mantenir el pes, ha estat objecte de nombrosos estudis en animals. Aquests experiments han demostrat de manera consistent que els organismes sotmesos a aquest règim viuen més temps i presenten una menor incidència de malalties relacionades amb l’edat, com el càncer, les malalties cardiovasculars i la diabetis.

Les teories més acceptades suggereixen que la restricció calòrica activa mecanismes de defensa cel·lular, redueix l’estrès oxidatiu i modula les vies de senyalització que controlen el creixement i el metabolisme. En altres paraules, en menjar menys, el cos entra en un estat de “supervivència” que el fa més resistent a les agressions del temps.

Menjar menys per viure més: mite o realitat?

*Contingut exclusiu per a membres

La recerca de la longevitat i d’una vida saludable ha portat la humanitat a explorar diverses dietes i hàbits. Entre ells, ha tingut una rellevància especial la idea que reduir la ingesta calòrica podria ser la clau per endarrerir l’envelliment i perllongar la vida. Però, què hi ha de cert en aquesta afirmació?

Els fonaments científics

La restricció calòrica, és a dir, consumir menys calories de les que normalment es necessitarien per mantenir el pes, ha estat objecte de nombrosos estudis en animals. Aquests experiments han demostrat de manera consistent que els organismes sotmesos a aquest règim viuen més temps i presenten una menor incidència de malalties relacionades amb l’edat, com el càncer, les malalties cardiovasculars i la diabetis.

Les teories més acceptades suggereixen que la restricció calòrica activa mecanismes de defensa cel·lular, redueix l’estrès oxidatiu i modula les vies de senyalització que controlen el creixement i el metabolisme. En altres paraules, en menjar menys, el cos entra en un estat de “supervivència” que el fa més resistent a les agressions del temps.