Siguem realistes: la maduresa ve realment amb l’edat i l’experiència. A mesura que madurem, no només aprenem a apreciar les coses bones de la vida, sinó que també aprenem la diferència entre les coses insignificants i les importants. L’experiència ens ajuda a aprendre allò que realment importa, i que resulti més fàcil apreciar-lo i gaudir-lo.

Però la maduresa és un procés gradual i continu que pot durar tota la vida, i no hi ha una edat específica en què s’assoleix. Tot i això, generalment es considera que arriba quan una persona ha desenvolupat certes habilitats emocionals i socials que li permeten fer front a les situacions de la vida de manera efectiva i adaptativa.