Loading...

Compartir a:

Consells per tenir cura d’un familiar malalt sense descuidar la teva pròpia salut

*Contingut exclusiu per a membres

El terme “cuidador familiar”, també conegut com a “cuidador informal”, s’utilitza per descriure les persones que s’encarreguen d’ajudar en les activitats bàsiques de la vida diària altres persones que per raons d’edat i/o malaltia no poden realitzar aquestes funcions per si mateixes. Les tasques de la cura d’un familiar se solen repartir entre els membres de la família, encara que la major càrrega recau de manera habitual en la parella, com a cuidador principal. De fet, les dones continuen portant la major càrrega de cures. En alguns casos, aquestes persones poden veure’s afectades per la síndrome de sobrecàrrega del cuidador a causa del cúmul de tasques, falta de temps, de recursos econòmics i de formació.

Per tant, aquelles persones que tenen al seu càrrec la responsabilitat de vetllar per la salut i el benestar físic i emocional d’una persona dependent han de cuidar-se i deixar-se cuidar, en tots els plans, per poder seguir amb la seva comesa. Només així hi haurà un equilibri entre la salut física i emocional del cuidador i de la persona dependent, perquè cuidar d’un malalt crònic o de les nostres persones grans no és una tasca senzilla, i no parar esment en la pròpia cura pot agreujar l’estat de la persona dependent i desenvolupar malalties en el familiar que ha acceptat la responsabilitat d’atendre’l.

Consells per tenir cura d’un familiar malalt sense descuidar la teva pròpia salut

*Contingut exclusiu per a membres

El terme “cuidador familiar”, també conegut com a “cuidador informal”, s’utilitza per descriure les persones que s’encarreguen d’ajudar en les activitats bàsiques de la vida diària altres persones que per raons d’edat i/o malaltia no poden realitzar aquestes funcions per si mateixes. Les tasques de la cura d’un familiar se solen repartir entre els membres de la família, encara que la major càrrega recau de manera habitual en la parella, com a cuidador principal. De fet, les dones continuen portant la major càrrega de cures. En alguns casos, aquestes persones poden veure’s afectades per la síndrome de sobrecàrrega del cuidador a causa del cúmul de tasques, falta de temps, de recursos econòmics i de formació.

Per tant, aquelles persones que tenen al seu càrrec la responsabilitat de vetllar per la salut i el benestar físic i emocional d’una persona dependent han de cuidar-se i deixar-se cuidar, en tots els plans, per poder seguir amb la seva comesa. Només així hi haurà un equilibri entre la salut física i emocional del cuidador i de la persona dependent, perquè cuidar d’un malalt crònic o de les nostres persones grans no és una tasca senzilla, i no parar esment en la pròpia cura pot agreujar l’estat de la persona dependent i desenvolupar malalties en el familiar que ha acceptat la responsabilitat d’atendre’l.