Quan els pares comencen a ser molt grans i tenen algun problema de dependència, és habitual que atorguin poders als seus fills perquè puguin fer gestions en nom seu; per exemple, al banc o a les administracions públiques.

Un poder és un document amb validesa legal que permet atorgar a algú de la nostra confiança la capacitat de prendre decisions i dur a terme accions en nom nostre. Aquest poder s’atorga davant de notari, qui signarà el document i garantirà tant la identitat de la persona que el assigna com que la seva voluntat s’ajusta a la llei. Un cop fet el poder notarial, el representant legal en podrà fer ús, però haurà d’acreditar sempre que ha estat apoderat mitjançant una còpia autoritzada del document.

En el moment de prendre la decisió d’atorgar un poder a un tercer, segons el Consell General del Notariat, hem de tenir en compte dues qüestions fonamentals: la primera és decidir a qui anomenarem apoderat. El poder notarial té un caràcter unilateral. És a dir, tu pots decidir atorgar un poder a algú sense que sigui necessari que la persona que el rep ho sàpiga o ho autoritzi. Tampoc no cal que aquesta persona sigui present davant el notari en el moment en què se li atorga la facultat de representació.