*Contingut exclusiu per a membres

El terme espiritualitat (del llatí spiritus, esperit) fa referència a una experiència íntima i directa d’una cosa més gran, que sobrepassa la persona. És una experiència que ens permet transcendir, anar més enllà del perceptible i intel·ligible per retrobar-nos amb la nostra essència. La majoria de les religions i tradicions de saviesa parlen d’una connexió amb el tot que ens omple i dona sentit a la nostra vida. És a dir, l’espiritualitat ens permet percebre una dimensió més gran que la nostra individualitat.
Encara que la varietat de creences i costums espirituals és tan diversa com les persones que les practiquen, l’espiritualitat comporta un sentit de propòsit i significat. És el que ens dona una sensació de valor a la vida perquè el seu abast és enorme i inclou respostes a preguntes tan profundes com ara “qui soc jo”, “d’on vinc”, “quin és el propòsit de la vida”, “on aniré després de la mort”, etc., tot arribant al concepte d’infinit.

En paraules de l’escriptor Francesc Miralles, “en un món ple de presses, ansietat i males notícies, connectar amb un mateix i amb la dimensió més transcendent de la vida és un bàlsam. Més enllà de les religions i creences preestablertes, la pràctica espiritual ens dona eines per recobrar l’equilibri i la serenitat enmig del caos”. I és que, en una societat regida totalment per la ment i el pensament, la pràctica de l’espiritualitat és un camí que ens pot obrir a la transcendència dels límits naturals.