*Contingut exclusiu per a membres

Ramon Gener és un referent en la divulgació musical al nostre país. Amb una àmplia trajectòria tant com a músic com a escriptor, ens ha acostat a la música clàssica d’una manera única i apassionant. Des dels seus estudis de cant amb Victoria de los Ángeles, passant per la fama que van aconseguir els seus programes “This is Opera” o “This is Art”, fins a rebre el Premi Ramon Llull 2024 per la seva novel·la “Història d’un piano”, hi ha tota una trajectòria d’autodescobriment.

-Què et va portar a escriure un llibre tan personal com Història d’un piano i com va ser el procés de recerca?

El piano que tinc a la meva biblioteca, al meu estudi, on treballo, va ser el motiu. Quan vam restaurar-lo, van sortir a la llum uns misteris que calia resoldre. Un era el seu número de sèrie, el 31.887, que és el subtítol de la novel·la Història d’un piano. Jo buscava un piano d’una marca determinada, d’una edat determinada, etc., i quan vaig conèixer el número 31.887, que és un número que et diu a quin any va ser fabricat el piano, on, per qui… aleshores es va certificar tot el que jo imaginava quan el vaig comprar. El que passa és que, més enllà d’això, el piano tenia una altra cosa que em va portar fins a Alemanya. Vaig agafar el cotxe, vaig anar a la fàbrica on havien fabricat el meu piano l’any 1915, o sigui, fa ara cent nou anys, els vaig explicar que dins del piano havia trobat aquesta cosa i allà em van saber dir a qui ells havien venut el piano l’any 1915. Em van donar un nom, de fet, em van donar dos noms, i una adreça que ja no existia, perquè clar, els noms dels carrers havien canviat, però, tot i això, me’n vaig anar a la ciutat on em van dir i vaig intentar trobar el carrer. I així va començar tota aquesta aventura d’anar estirant un fil que intenta resseguir més de cent anys de la història d’un instrument.