L’evolució de la tecnologia i el creixement de les ciutats ens allunyen cada cop més dels entorns naturals, convertint-nos cada cop més en persones que viuen entre parets de formigó i que es relacionen durant moltes hores al dia amb pantalles. A més, segons l’OMS, passem el 90 per cent del temps a interiors. Aquesta desconnexió amb l’entorn natural en el dia a dia pot ser un factor de risc per a moltes malalties físiques i mentals.

Richard Louv, un periodista i autor estatunidenc, va ser qui va encunyar el trastorn per dèficit de naturalesa al seu llibre (publicat en castellà com Los últimos niños del bosque), després d’investigar les experiències dels nens al passat i al present i concloure que fa mal estar tan separats de la natura. Louv sosté que com més temps passem a l’interior, més alienats de la natura ens sentim i potser més vulnerables a estats d’ànim negatius. No obstant això, com més fàcil sigui l’accés a àrees naturals properes, més alta és la capacitat per suportar situacions adverses i enfrontar l’estrès.