Que les nostres vides es prolonguen no només ens permet viure més anys, sinó entendre una forma de vida sana i productiva. Jubilar-se és un final i un principi, es tanca una etapa i comença una altra que pot resultar apassionant, indiferent o avorrida.

Quan em vaig jubilar vaig trobar a faltar comptar amb publicacions que m’ajudessin a comprendre a què m’enfrontava i vaig decidir fer una aportació a l’estudi psicològic del procés de la jubilació. Així va néixer el meu llibre: “La jubilació, una nova oportunitat”(LIDeditorial).

L’objectiu primordial de la meva feina va ser conèixer les estratègies que despleguen les persones jubilades per adaptar-se i donar sentit a aquest període de les seves vides. Per això vaig entrevistar a 150 jubilats (93 homes i 57 dones) amb una mitjana de 66 anys d’edat i 6 anys de jubilació. Cinc són els propòsits dominants ue, dins de la jerarquia de les seves diferents motivacions,orientaven l’adaptació a la jubilació dels meus entrevistats:

• ENFEINATS (29,3%)
  Continuen, per diferents mitjans, el seu treball després de jubilar-se o troben una altra tasca en la qual emprenen gran part de les seves energies. Aquesta dedicació aporta estructura i sentit a les seves vides i preserva la seva identitat. En general, el temps que dediquen a altres activitats i el que comparteixen amb les seves dones és limitat. És dues vegades més freqüent entre homes amb un nivell acadèmic superior i aquells identificats amb una comesa laboral que els resulta gratificant.

• GAUDIDORS (35,3%)
  Gaudeixen lliurament de les diferents opcions de vida i activitats que la jubilació els permet. Alternen interessos i aficions, renoven les seves relacions i reserven temps per a l’oci. Els agrada improvisar i deixar al marge horaris i compromisos fixos. És l’orientació més freqüent, sobretot entre les dones. Moltes parlen de voler compensar la sobrecàrrega viscuda compaginant treball i cura de la llar i la família.

• TRANQUILS (9,3%)
  La seva prioritat és viure una jubilació tranquil·la, sense tensions, descansant i aprofitant les possibilitats d’activitat i oci al seu abast. Centren la seva vida a la llar i rarament es plantegen assolir noves metes.

• EXPLORADORS (10,6%)
  Afronten la jubilació com una oportunitat per renovar-se i ampliar els seus horitzons. Aprenen, realitzant una cosa nova o no prou desenvolupada, potencien aspectes latents de si mateixos i/o introdueixen canvis en el seu entorn. Predominen les dones que busquen reafirmar-se com a individus, desplaçant el centre de les seves vides cap a dins de si mateixes. Algunes diuen estar superant els límits imposats per la seva educació o per les circumstàncies que els hi ha tocat viure.

• DESENFOCATS (15,3%)
  No arriben a crear o no mantenen projectes propis que donin sentit a la seva jubilació. Realitzen activitats rutinàries amb les qual s’acomoden a les seves circumstàncies o a expectatives i plans aliens. Manifesten dubtes i/o insatisfacció respecte al seu estat o es retreuen l’ús que estan fent de les seves capacitats.

Penso en la jubilació com un passaport, franqueja l’accés a molts llocs, però cadascú ha de triar el seu itinerari i fer el viatge pel seu compte. Perquè una jubilació satisfactòria no passa de manera espontània; exigeix esforç per mantenir-se actiu i connectat. L’important no només són els objectius que es trien, si no el seu significat personal i l’esperit amb què es persegueixen. Han de satisfer necessitats importants i tractar d’aconseguir-les amb continuïtat i determinació. Perquè l’autoestima de la persona jubilada dependrà que compleixi amb els nous rols que ha triat.

L’oportunitat de poder triar entre un nombre tan ampli de possibilitats i la transcendència de les decisions a prendre contribueixen al fet que la jubilació sigui una etapa tan complexa i tan interessant.

Dr. BARTOLOMÉ FREIRE

Doctor en Psiquiatría i especialista en Psicoterapia. Autor de «La jubilación, una nueva oportunidad»